diumenge, 17 de setembre de 2017

El proper mes de Octubre comenterem  dos llibres
Sidohartha de Herman Hesse

Els Ulls del germa Etern de Stefan Zweig

SIDDHARTHAHESSE, HERMANN

Resumen de Sidohartha
La novela ambientada en la India tradicional, relata la vida de Siddharta , un hombre para quien el camino de la verdad pasa por la renuncia y la comprensión de la unidad que subyace en todo lo existente. En sus páginas, el autor ofrece todas las opciones espirituales del hombre. Herman Hesse buceó en el alma de Oriente a fin de aportar sus aspectos positivos a nuestra sociedad. Siddharta es la obra más representativa de este proceso y ha ejercido una gran influencia en la cultura occidental del siglo XX. "La verdadera profesión del hombre es encontrar el camino hacia sí mismo." Herman Hesse, Premio Nobel de Literatura en 1946.
Hermann Hesse [ˌhɛʁman ˈɦɛsə][1] (CalwAlemanya2 de juliol de 1877 - MontagnolaSuïssa9 d'agost de 1962) fou un escriptor i filòsof suís, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1946.
Contingut
  [amaga] 
Biografia[modifica | modifica el codi]
Va néixer a la ciutat de Calw, població situada a l'actual estat alemany de Baden-Württemberg. De jove va fer grans viatges per Itàlia i també per l'Índia, on vivien el pare i l'avi com a missioners. Va educar-se entre Alemanya i Suïssa, on va estudiar en un col·legi d'humanitats, que abandonà al cap de dos anys, i en un seminari. L'any 1892 va intentar suïcidar-se, raó per la qual va quedar sota la tutela d'un teòleg i, posteriorment, va passar per una institució de salut mental i una altra «per a joves problemàtics». El 1893 finalitzà la seva educació bàsica; més endavant esdevindria llibreter, mecànic rellotger i, finalment, altre cop, llibreter.
L'any 1912 es va establir amb la família a Berna, des d'on adoptà una posició crítica envers la Primera Guerra Mundial. Fou atacat per la premsa del seu país d'origen i abandonat pels seus amics després de la publicació d'un assaig en el qual demanava a l'imperi Alemany que no caigués en el nacionalisme. Arran d'aquest conflicte polític, juntament amb el seu fracàs matrimonial i la mort del pare, va acabar per demanar la nacionalitat suïssa, que li fou concedida el 1921.
Igual que molts dels seus personatges, Hesse va tenir al llarg de la seva vida problemes amb les dones. El seu primer matrimoni amb Maria Bernoulli el 1904, amb qui va tenir tres fills, va acabar tràgicament pels problemes mentals de la seva dona. El segon matrimoni, el 1924, aparentment no va passar de ser una breu aventura amb Ruth Wenger, que es va acabar al cap de pocs mesos. Finalment es va casar amb Ninon Dolbin l'any 1931, amb qui va compartir la vida fins a la fi dels seus dies.
Va morir d'una hemorràgia cerebral mentre dormia, a l'edat de 85 anys, a la seva residència de Montagnola, població situada al cantó de Ticino.
Obra literària[modifica | modifica el codi]
Hesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal (Peter Camenzind1904) i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d'Orient (Siddhartha1922), i en especial a Der Steppenwolf (El llop estepari1927), que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta postura valenta el va fer força popular a l'Alemanya de la postguerra.
Va escriure també, entre d'altres, Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses), novel·la ucrònica de caràcter al·legòric (1943); Unterm Rad (Sota les rodes1906) i Demian (1919), escrita originalment sota el pseudònim d'Emil Sinclair. L'any 1952 va publicar l'edició completa de les seves obres (Gesammelte Werke).
El 1946 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l'alta qualitat de l'estil».

 Els ulls del germà etern. Stefan Zweig
·         La brevetat del llibre és un gran al·licient: setanta pàgines que poden llegir-se en un viatge
                                     d’anada i tornada d’un campus a l’altre.
 La lectura d’un llibre editat per Quaderns Crema ofereix plaers que tan sols poden entendre els qui                                      
·                        encara estimen els llibres.     

En una prosa poètica d’estil gairebé oriental, el gran escriptor Stephan Zweig (Viena, 1881-Petròpolis, Brasil, 1942) ens ofereix una narració que no es pot abandonar una vegada s’ha llegit la primera pàgina. Situada en un passat remot, anterior a l’aparició de Buda, Els ulls del germà etern narra la història del noble Virata, un guerrer intrèpid i fidel servidor del rei dels birwagh, que, després d’haver causat involuntàriament una tragèdia familiar, decideix viure evitant, amb totes les seves forces, de fer mal a altres éssers humans o de ser culpable de qualsevol injustícia: “Jo he decidit ser just –afirma el protagonista– i viure sense culpa sobre la faç de la Terra”.
 Seguint un periple d’avatars que el portaran de rebre el sobrenom de “El Raig de l’Espasa” a rebre el de “L’Estrella de la Soledat”, la història de Virata descriu una espiral en la qual el protagonista va radicalitzant la seva opció per la innocència a través de la no acció. El protagonista descobrirà dolorosament, però, que tal com diu el Bhagavad Gita, “No pel fet d’evitar l’acció / quedes lliure de fer res”. La sola presència d’un ésser humà, encara que es mantingui en silenci i eviti tot tracte amb els altres, genera conseqüències imprevisibles i el fa responsable, sense voler, del destí dels altres, aquest germà etern que ens mira des dels ulls de cada víctima que deixem al nostre pas.

Meditació profunda sobre la responsabilitat pròpia en el mal aliè, sobre la impossibilitat de la no acció i sobre el profund entrellaçament de totes les vides humanes en el teixit de l’existència. Sens dubte es pot dir d’aquest llibre el que va afirmar Leo Strauss referint-se als clàssics de la literatura: “Estem forçats a viure amb els llibres. Però la vida és massa curta per viure amb llibres que no siguin els més grans”.

Stefan Zweig     biografia reduïda

Stefan Zweig [ˌʃʷtɛfɑn ˈt͡sv̥a͡ɪ̯kʰ] (VienaImperi Austrohongarès28 de novembre de 1881 — PetròpolisBrasil22 de febrer de 1942) va ser un escriptor austríac.

Stefan Zweig va ser un escriptor molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30 del segle XX, per bé que, des de la seva mort, el 1942, la seva obra esdevingué menys familiar per al públic en general.
Zweig va escriure novel·les, històries curtes i diverses biografies, la més famosa de les quals és, probablement, la de Maria I d'Escòcia. Es va publicar en alemany amb el títol de Maria Stuart i en anglès amb el títol de (The) Queen of Scots o Mary, Queen of Scotland and the Isles. De vegades, quan el sentiment antigermànic s'estava estenent, les seves obres es van publicar en anglès amb el pseudònim de "Stephen Branch" (una traducció del seu nom real). De la seva biografia de la reina Maria Antonieta se'n va arribar a fer una adaptació per a una pel·lícula de la Metro Goldwin Mayer (MGM), amb l'actriu Norma Shearer en el paper protagonista.
Nascut a Viena, Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant tèxtil jueu, i d'Ida (Brettauer) Zweig, filla d'una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, matèries que li van permetre entrar en contacte amb l'avantguarda cultural vienesa de l'època.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada