dissabte, 21 d’octubre de 2017

El proper mes de novembre comentarem
 el llibre

Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini
Ajuntament de Roda de Ter… CLUB DE LECTURA  3 
KHALED HOSSEINI Mil sols esplèndids  
15 de març de 2010 Vida L'escriptor de gran èxit Khaled Hosseini va néixer el 4 de març de 1965 a Kabul (Afganistan). La seva mare era professora de persa i d’història en un institut de la capital; el seu pare era diplomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors. A l’edat de cinc anys, tota la família Hosseini va anar a viure a l’Iran, on el pare exercia tasques de diplomàtic a l’ambaixada afganesa. El 1973 van retornar a l’Afganistan i el 1976 van canviar altre cop de domicili per traslladar-se a París, també per motius laborals paterns. Quatre anys més tard, quan estaven a punt de tornar a Kabul, el país havia estat testimoni d’un sagnant cop d’estat comunista i de la posterior invasió de l’exèrcit soviètic. Així és que van demanar asil polític als Estats Units, on es van instal·lar a San Diego (Califòrnia) el setembre de 1980. En Khaled es va graduar a l’institut el 1984 i després es va matricular a la Universitat de Santa Clara on va cursar la llicenciatura de biologia. El 1989, any posterior a la seva graduació, va ingressar a la Universitat de Califòrnia-Escola de Medicina de San Diego on es va llicenciar en medicina el 1993. Va acabar la seva residència a l’hospital Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles on va treballar com a intern del 1996 al 2004. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats). El 2007, arrel d’un viatge que va fer al seu país amb aquesta organització, l’autor va crear la seva pròpia fundació, Khaled Hosseini Foundation, la qual treballa per proporcionar assistència humanitària a l’Afganistan. En declaracions de l’escriptor, reflexionava dient: "Els meus llibres han estat una font d'èxit personal. Espero que puguem aprofitar l'oportunitat que m'han donat per mantenir a l'Afganistan en la consciència pública i augmentar la sensibilització sobre els que es troben entre els més vulnerables a l'Afganistan d'avui”.
 Actualment Hosseini viu al nord de Califòrnia. Obra L’obra literària de Khaled Hosseini consta de dues novel·les, ambdues de gran èxit i ambientades al seu país natal, l’Afganistan. L’autor té una gran capacitat per crear ambients on es reflecteixen les costums i tradicions del seu país. Destaca la seva habilitat per dosificar emocions sabent transmetre-les als seus lectors
. La primera, titulada El Caçador d’estels, la va començar a escriure el març de 2001 quan treballava d’intern a l’hospital. Va ser publicada el 2003 i va esdevenir un bestseller internacional. Es va publicar en 48 països. Influenciat per les seves experiències infantils, és la història de dos noiets afganesos, l’Amir i en Hassan, de diferents classes socials que comparteixen amistat fins a la seva separació després d’un tràgic fet.
 La seva segona novel·la, Mil sols esplèndids, va ser publicada el maig de 2007. Actualment està publicada a 40 països. Les protagonistes són dues dones afganeses, Mariam i Laila, dues dones de condicions socials diferents, d'edats diferents, que trobaran l'una en l'altra el suport necessari per sobreviure a les adversitats que la història del seu país els posa com a condició per viure. Hosseini recorre de la mà d'aquestes dues dones l'Afganistan dels últims 30 anys, un país on aparentment hi ha poques escletxes per l'esperança però on és possible trobar-les amb històries com les que explica el llibre. Una novel·la que ens redescobreix un país tan castigat i que serveix per reivindicar el poder de l'amor per superar la por.
 Mil sols esplèndids és una novel·la però també és la realitat que es viu lluny d'aquí. La seva esperança és tan real com la de totes les dones que han sobreviscut a l'horror del pitjor Afganistan. Amb aquest llibre, Khaled Hosseini demostra la seva elevada capacitat com escriptor-cronista per crear amb brillantesa una ficció excel·lent, de gran fondària emocional lligada als avatars més recents del seu país natal, Afganistan, un territori sacsejat per invasions, guerres de diferent condició i fonamentalisme. Aquest context serveix per a profunditzar, des d’una òptica femenina, temes tan bàsics com la injustícia social, el totalitarisme, l’educació, la violència, el fanatisme, …. Amb una utilització intel·ligent de contrastos i la comunió essencial entre tradició i modernitat, exemplificat en la Mariam i la Laila, a més a més amb un lligam èpic-íntim que entronca el text amb epopeies històriques de gent com Tolstoi, Pasternak o Buck. Els turbulents esdeveniments històrics a través de les dècades, i els esdeveniments personals que pateixen les dues protagonistes, configuren una novel·la rica en sensacions i detalls, aclaridora, descriptiva i testimonial. Hosseini recrea ambients històrics i sociopolítics del seu país des d’un prisma poètic i íntim
. KHALED HOSSEINI: L’AUTOR DE LA SENSIBILITAT
 La prosa de Hosseini és senzilla però molt rica, amb una gran quantitat de detalls, tant sobre els personatges com en la descripció sobre llocs o tradicions que va explicant durant tota la novel·la. És curiós també el fet que l’autor utilitza una gran quantitat de paraules farsis i paixtuns sense ser traduïdes, i això fa que la història s’apropi encara més al lector.
 Khaled Hosseini coneix bé els secrets de l’escriptura per arrossegar-nos sense remei i sense alè fins a l’últim punt del llibre. Els seus capítols acaben abruptament, ens creen desassossec i això fa que sigui impossible evitar una mirada addictiva sobre els capítols que vindran. El llibre utilitza un llenguatge transparent, líric, senzill, elegant, i centra la història en els punts de vista de dues dones molt diferents. Però no ens hem de deixar enganyar per la seva forma d’escriure: Hosseini relata els fets d’una manera molt fluïda i natural, però la densitat de cada paràgraf, de cada pàgina i finalment del llibre sencer, converteix aquesta novel·la en un intens viatge a través de la vida d’aquestes dues dones completament diferents que ens pot fer dir: "Si us plau, no han patit prou ja aquestes dones?" Sens dubte, hi ha dos personatges principals, la Mariam i la Laila, molt fortament arrelats a tota la història i, a la vegada, enllaçats per altres personatges secundaris i coprotagonistes que prenen força importància per poder fer de nexe d'unió entre elles dues.
 La Mariam es una “harami”, és a dir, una filla bastarda, que neix de la relació de la seva mare, una criada, amb el seu amo, un ric home de negocis. La Mariam coneix la seva condició de "harami" des que és una nena. És per això que la seva mare, dura com una roca, la mentalitza sobre el món que hi ha al seu voltant i de la crueltat dels homes amb les dones, ja que el destí de la Mariam està marcat de per vida per ser una bastarda. Als quinze anys és obligada a casar-se amb en Rashid, un sabater que viu a Kabul trenta anys més gran que ella.
 La Laila, en contraposició a la Mariam, té una infantesa feliç, pot estudiar i creix gairebé sense conèixer els conflictes bèlics que hi ha al seu país i que canviaran la seva vida per sempre. També es casa amb amb en Rashid i a partir d’aquí la seva vida s’uneix a la de la Mariam.
L’autor ens presenta en Rashid com a representant del paper masculí dominant en la sociedad afgana. Rashid és un maltractador, un individu cruel que només mira por sí mateix, un individu que té la seguretat del que pica i fa mal a una emparat per la tradició i la societat. Hosseini ens regala una lliçó d’humanitat en aquest llibre. És una història de superació i de segones oportunitats, on al final, encara que la foscor pugui arribar a ser molt densa, sempre hi ha espai per un mica de llum i d’esperança, per petita que sigui. AFGANISTAN: EL PAÍS DELS CONFLICTES ETERNS
 Com un personatge més, els conflictes bèl·lics a l'Afganistan prenen un gran protagonisme en el llibre, i és necessari per a entendre les circumstàncies de la novel·la. Hosseini narra d'una manera didàctica la història de l'Afganistan englobant molt bé els seus personatges en aquesta i aquesta en la història de cada personatge.
 Cal entendre les diferents etapes de lluites i guerres per poder entendre la història que ens explica, de fet són aquestes lluites les que uneixen els protagonistes. La novel·la ens transporta a aquest complicat país fent un repàs de tota la seva història recent, des dels anys 80 fins a l’any 2001. Així podem veure la invasió dels soviètics, la guerra per fer-los fora, la sagnant i crua guerra civil entre diferents faccions de mujahidins que va arribar després, l'arribada dels talibans i la posterior invasió occidental que els va fer fora del poder. I tot això explicat des de la vida quotidiana de dues dones que pateixen fins a les últimes conseqüències el rebuig i el menyspreu de la societat en què viuen, més encara quan aquest es fa oficial, amb els talibans al poder. Mariam i Laila, sota el burka, viuen totes les desgràcies que significa habitar en un país submergit en continus enfrontaments. Com a dones que són, el règim talibà és extremadament cruel amb elles, negant la possibilitat d'una vida digna, arrabassant els seus drets i emparant els maltractaments i les humiliacions a que són sotmeses una i altra vegada.
 Hosseini ens emociona amb la història d’aquestes dues dones de generacions, orígens i destins molt diferents, però unides per un mateix objectiu: defensar la dignitat de la dona en una societat que intenta silenciar-la. I prendre consciència del què significa ser pare, mare, fill o filla d’algú. I tornar a Kabul, la ciutat dels mil sols esplèndids que tants afganesos han hagut d’abandonar per culpa de les guerres, la fam, l’anarquia i l’opressió. La Mariam i la Laila són a punt d’enfonsar-se, però gràcies a la seva amistat, redrecen el rumb i encaren una nova etapa plena d’esperança pel futur. Mil sols esplèndids és una novel·la que està escrita des de la convicció que l’amor i la solidaritat és el que veritablement mou muntanyes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada