diumenge, 19 de novembre de 2017

El proper mes de desembre comentarem el llibre

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda




La plaça del Diamant
La plaça del Diamant és una novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda. Ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de trenta idiomes.[1][2]
Contingut
  [amaga] 
Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s'anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d'altres a qui va tocar de viure un període de la història especialment cruel. Na Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l'època, veurà anar-se'n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.
Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat de viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa en aquesta obra un especial homenatge.
La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels barcelonins.
Fent servir com a recurs expressiu l'escriptura parlada amb receptor mut, Mercè Rodoreda permet que el lector conegui els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i la ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, l'autora utilitza un punt d'humor, adient també al caràcter de la Natàlia.
Argument[modifica | modifica el codi]
La història, que es desenvolupa a Barcelona, comença quan la Natàlia, una noia tímida i ingènua, va a un ball que es fa en un envelat muntat a la plaça del Diamant, a la vila de Gràcia, on coneix en Quimet, un xicot decidit i desimbolt, del qual s'enamora, mig a contracor. Colometa, que era com li deia en Quimet, deixa el seu promès, que es deia Pere, i la feina a la pastisseria per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: l'Antoni i la Rita. En Quimet tenia una fusteria, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a fer feines en una casa.
Quan va començar la Guerra Civil espanyola, en Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i, a causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre la feina i va haver de vendre tot el que tenia per a poder mantenir els fills. Aviat la Colometa es va quedar sense diners i no en tenia ni per a menjar, per això, i després de patir molt després de la mort del Quimet, va decidir de posar fi a la seva vida: va anar a comprar salfumant a una adrogueria i va ser allí on va conèixer l'Antoni, que li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell.
Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ell, dient-li que era per tenir alguna companyia ja que ell no podia tenir relacions sexuals a causa d'una ferida de guerra. Ella, vídua i pobra, ho acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare per als seus fills.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada